Viatge cap a les muntanyes (Darjeeling)

El dissabte agafem un tren que ens porta cap a Darjeeling. Tal i com ens havia suggerit en Raj de l’spanish cafè, estem dues hores abans a l’estació de Howrah (immensa!). El cap d’estació ens diu que el tren arribarà segurament mitja hora abans del previst, i el cas és que va arribar amb dues hores de retard! That’s India! Vam compartir el departament de lliteres de segona classe amb una família de Sikkim i vam despertar-nos viatjant entre camps d’arròs, tot verd i humit. A les 10 arribàvem a New Jalpalguri, havent dormit quasi tot el viatge.

Un tot terreny ens va portar a nosaltres i a 7 persones més fins a Darjeeling, entre les quals hi havia dues noies de Madrid estudiants de medicina que havíem conegut a l’estació. El viatge va durar més de tres hores per carreteres pèssimes.

Darjeeling, a més de ser famós i conegut pel seu exquisit tè, és un petit poble enfilat a una carena vertical de la serralada dels Himalàies. És una barreja entre l’Índia i el Tibet. Hi ha restaurants que ofereixen alhora menjar hindi i tibetà, i un munt de botigues, hotels, agències de viatge... Des d’aquí, hem fet un tour d’un dia amb en Shubash a veure els monestirs tibetans, el museu dels Himalàies, una fàbrica de tè, i hem acabat el dia fent un viatge en tren de vapor, anomenat el tren de joguina (The toy train). El soroll de la petita màquina era escandalós, la gent sortia de les cases i botigues per veure’l passar pel mig de la ciutat, ens saludava, i es tapava les orelles quan sonava el xiulet. Ha estat molt divertit, com viatjar en el túnel del temps, ens ha fet sentir com nens petits dins un tren de joguina (només érem 10 viatgers). Ens feia gràcia fer aquest viatge, a més de conèixer aquest lloc de muntanya i barreja de cultures, perquè aquí és on venia la Mare Teresa a passar algunes temporades i on va tenir la segona crida. Només arribar ens vam trobar un rètol que deia: Wellcome to Gorkhland, i és que la gent d’aquí reclama ser un estat diferent de Bengala.

Sobre els monestirs budistes, ens ha agradat veure els monjos integrats a la vida del poble. Tot i que viuen en els monestirs, vesteixen diferent i tenen els seus costums, també els hem vist prenent un tè, passejant per la ciutat, dins un ciber, i fins i tot jugant a la play! La foto en dóna mostra. Quina pau es respira en aquests monestirs i què acollidora és la seva gent.

Tot i que el temps no ens ha acompanyat gaire, Darjeeling ens ha agradat moltíssim.