3,2,1,...volem!
Ha costat, però hem acabat de fer les maletes ara mateix!
Gràcies a tots els que ens heu donat roba, sabates, joguines, guants de làtex, etc... Per poc, ho hem encabit tot!
Una vegada més, l'Índia ens espera. De fet, l'Índia no sabem si espera alguna cosa, i per més inri, a nosaltres; en qualsevol cas, nosaltres sí que volem deixar-nos fluir i aprendre molt del dia a dia que viurem a Calcuta aquestes properes setmanes amb les Missioneres de la Caritat.
Diuen que l'Índia et porta allò que necessites, i és ben cert i alhora sorprenent. Així doncs, confiarem en que estarem en el lloc i moment adequats, i oberts al que la vida ens porti. Marxem amb els nostres cors incolors, amb ànsia que se'ns impregnin poc a poc de les franges blaves dels saris blancs i humils.
Malgrat la por al desconegut, la nostra predisposició és deixar-nos portar, observar, sentir i aprendre molt del que veurem i farem. De fet, elles, encara no saben que hi anem! (són les regles: no s'avisa. S'hi va, i ja està). Segons comenten en d'altres blocs, podem estar tranquils perquè tothom tenim incorporada de sèrie la millor eina per treballar amb els pobres: el nostre cor. Les paraules de la Mare Teresa als voluntaris eren: 'Hearts to love and hands to serve!' (Cors per estimar i mans per servir).
Així doncs, a hores d'ara, en aquest precís moment, comencem una nova aventura, del tot desconeguda, però intuïm que serà contundent. Namaskar Índia, ja venim!
Us convidem a seguir-nos en el bloc, que esperem poder actualitzar de tant en tant.
Una forta abraçada i Namasté!
Ha costat, però hem acabat de fer les maletes ara mateix!
Gràcies a tots els que ens heu donat roba, sabates, joguines, guants de làtex, etc... Per poc, ho hem encabit tot!
Una vegada més, l'Índia ens espera. De fet, l'Índia no sabem si espera alguna cosa, i per més inri, a nosaltres; en qualsevol cas, nosaltres sí que volem deixar-nos fluir i aprendre molt del dia a dia que viurem a Calcuta aquestes properes setmanes amb les Missioneres de la Caritat.
Diuen que l'Índia et porta allò que necessites, i és ben cert i alhora sorprenent. Així doncs, confiarem en que estarem en el lloc i moment adequats, i oberts al que la vida ens porti. Marxem amb els nostres cors incolors, amb ànsia que se'ns impregnin poc a poc de les franges blaves dels saris blancs i humils.Malgrat la por al desconegut, la nostra predisposició és deixar-nos portar, observar, sentir i aprendre molt del que veurem i farem. De fet, elles, encara no saben que hi anem! (són les regles: no s'avisa. S'hi va, i ja està). Segons comenten en d'altres blocs, podem estar tranquils perquè tothom tenim incorporada de sèrie la millor eina per treballar amb els pobres: el nostre cor. Les paraules de la Mare Teresa als voluntaris eren: 'Hearts to love and hands to serve!' (Cors per estimar i mans per servir).
Així doncs, a hores d'ara, en aquest precís moment, comencem una nova aventura, del tot desconeguda, però intuïm que serà contundent. Namaskar Índia, ja venim!
Us convidem a seguir-nos en el bloc, que esperem poder actualitzar de tant en tant.
Una forta abraçada i Namasté!
Molt bon viatge i molta sort!!!!!
ResponEliminaBon viatge i...no ho puc evitar....dóna-li records a la Nati, que també estarà allà amb vosaltres, li dius que soc la Judit, la de l’aeroport de Sevilla i que quan torni li dono la peli que em va deixar (diuen que les casualitats no existeixen i n'estic convençuda cada vegada més !!;)) Un petonet i a disfrutar de la màgia!!
ResponElimina