Primeres impressions de Calcuta

Primer dia a Calcuta, també anomenada ciutat blanca i ciutat de l’alegria.

Com podeu suposar, ni una cosa ni l’altra.

Fins ara ens ha anat tot rodat. Els tres avions que hem agafat, la curta estada a Dubai, i l’arribada a la gran ciutat, antiga capital de l’Índia, i que compta amb 14 milions d’habitants. Dues vegades Catalunya en una sola ciutat!, amb un 60% de nens sense escolaritzar L.

Hem trigat una hora en arribar des de l’aeroport a la casa mare, a part del temps que el conductor s’ha aturat a arreglar el cotxe al taller, i estem allotjats quasi al davant, al Monika’s House, unes habitacions que tenen a la parròquia del davant de la casa mare. Havíem d’estar separats, homes per una banda i dones per l’altra, però sense demanar res, ens han proposat que dormim junts, solets i en una habitació de 6 amb lavabo i 2 ventiladors. Quin luxe!

Les expectatives per avui no eren més que situar-nos, i observar el ‘percal’. Tot i així, ja ens hem endinsat cap a Sadder street on van tots els voluntaris i on hi ha la majoria d’hotels i pensions d’aquesta part de Kolkata. Sadder street està a mitja hora a peu d’on ens allotgem. Hem descobert nous llocs molt gratificants, on fan fins i tot menjar espanyol i català (pan tomaca i gaspatxo!). Hem parat a reposar forces a un restaurant del mateix carrer i un tè a l’internet caffè on hi havia la comunitat de guiris, hippies i voluntaris, jugant a cartes, connectats a internet, compartint experiències. Realment, aquí a Calcuta pots venir sol i sense avisar, tenim la sensació que les portes sempre estan obertes a tothom, i que a més, seràs ben acollit.

El que més ens ha impactat avui ha estat veure la gent, grans i petits, dutxar-se a les fonts, als sortidors d’aigua que hi ha al carrer, i també veure els rickshaws arrossegats per homes, que a més solen anar descalços. Hi ha gent estirada en els llocs més inesperats, dormint a qualsevol lloc, en ple carrer o qualsevol racó. La manca d’higiene és gran a les ciutats, tant en el menjar com en les deixalles que s’acumulen pel carrer. Hem vist moltes escenes colpidores que ben segur ens farien reflexionar a tots, però moltes vegades preferim guardar-les a la retina, doncs no gosem, per respecte, d’immortalitzar-les amb la càmera.

Demà a les 3 ens registrem com a voluntaris a la casa mare! No podem imaginar el dia que ens espera demà, però ja estem amb ganes de començar-lo! Nanit des de Kolkata!

Namasté.

El més sorprenent: J: la gent dutxant-se al carrer aprofitant els sortidors d’aigua;T: l’amabilitat dels voluntaris

El més dur: J: veure un nen tirat a l’acera, despullat; T: els rickshaws humans (human horses)

El plaer d’avui: J: el chicken i la dutxa amb carxofa; T: la dutxa!

L’aprenentatge/reflexió del dia: T: que només amb un sutil somriure pots mirar a totes les persones; J: sembla mentida que siguem membres de la mateixa raça, la persona que paga un lloguer de 6000 eur a Dubai i el que no té ni un euro per passar el dia a Calcuta.

El més estrany: T: llegir el diari ARA de dissabte al mig de Calcuta; J: veure tan jovent espanyol invertint les seves vacances ajudant en aquest racó de món.