Voluntariat a Calcuta

Ens ha sorprès el tema del voluntariat a Calcuta, especialment a la Mare Teresa i, per això, li volem dedicar una entrada especial al bloc.

Un gran nombre de joves, i no tant joves, cada dia es lleven molt d’hora per assistir a la trobada de bon matí (amb missa o sense) i dirigir-se als seus llocs de treball. Gent de tot arreu, de tots països, de tots els aspectes, sols o en grups, amb feina o sense, amb més temps o amb menys, amb uns coneixements o altres, religiosos o no, que es disposen a ser un més entre tots, i donar el millor de sí mateixos. Moure's i sobreviure a Kolkata no és fàcil. L'idioma, el menjar, la brutícia, el caos, la sobrepoblació, la calor ... tot són handicaps que s'han de trascendir per emportar-te el millor de l'experiència.

Ens hem sentit molt bé formant part del grup de voluntaris. Gratament, hi ha molts espanyols i sobretot catalans. Fins i tot, gent del nostre barri que hem conegut a Kolkata! Hem fet la feina amb llibertat i alegria, aprenent al principi i explicant al final. El compromís és amb tu mateix, ja que fer de voluntari és deixar-te fluir en el moviment que generen els altres, com la gota fa dins l’onada. Ets tan lliure a l'arribada com quan te'n vas. Per temes d'orgaització, es fa el registre i dius els dies que estaràs i t'assignen el centre. Hi ha una gran rotació de voluntaris, i uns ensenyen els altres. Tot i així, les monges sempre estan a l'abast i amb una gran voluntat de servei, també cap a nosaltres.

Cada matí tots ens trobem a les 6 o a les 7 a la casa mare. S’esmorza frugalment el que hi ha (pa, plàtans i tè). Cada dia es fa una mini xerrada als voluntaris per organitzar la jornada, les excursions a la leproseria, temes diversos d'organització, etc. Es fa una petita pregària d’inici del dia i es canta una cançó d’agraïment als voluntaris que marxen (emocionant!). De cop, s’aixeca la persiana metàl·lica, com si es tractés d’una botiga que obre cada dia, i dotzenes de voluntaris surten al carrer per dirigir-se als seus destins (Daya Dan, Pren Dam, Kalighat, Sishu Bahvan, etc..). El somriure, l'ambient distès, les ganes de retrobar-se i començar el nou dia, fan que moment sigui una de les claus per que sigui un dia especial.

El voluntariat se sol fer de matins (8 a 12h) i de vegades també per la tarda. Qui ve amb moltes ganes de cooperar, pot trobar d’altres ONG’s, també a Calcuta, molt recomanables. Nosaltres n’hem conegut tres: Free to be Kids, New Light, Fundación Ananta.

Sudder street és un petit oasi al bell mig de Calcuta on es troben tots els voluntaris per dinar, sopar, dormir, comprar bitllets de tren, preparar escapades, trucar a casa, connectar-se a internet, etc. Un dels seus epicentres és el Raj Spanish Cafè, on fan uns més que acceptables gaspatxos, truites de patata, etc,... que apaivaguen la ‘morrinya’ als que ja fa dies que són per aquí, i d’altres que acusen problemes intestinals. Fins i tot tenen un plat ‘combo’ especial pel mal de panxa: arròs bullit amb pit de pollastre a la planxa!

L’actitud dels voluntaris, sense excepció, és ajudar-se uns als altres, compartir les experiències, les anècdotes, les escapades a Varanassi, Agra, Darjeeling, etc. Ens hem sentit molt a gust amb tots ells. Gent de Madrid, d’Oviedo, de València, catalans, ... amb qui hem compartit hores de feina com hores de lleure, han estat un bon regal que han donat vida i color a aquests dies que hem passat a Calcuta.

Solament una figura tan carismàtica com la de la Mare Teresa és capaç d’atreure gent tan diferent a canvi de res, o a canvi de tot, segons es vulgui veure. La seva força l’hem notat present moltes vegades, petita com era, però tan forta i decidida com per trencar les normes en favor dels pobres i els desvalguts, creant oasis de pau i esperança arreu del món. Hem visitat la seva tomba moltes vegades, a la planta baixa i sorollosa de la casa mare, hem llegit la seva biografia, hem vist la seva humil habitació, hem tingut la sort de conèixer a la monja més antiga de la congregació que està des dels inicis amb ella (Sister Gertrude), ... i hem vist reflectit el missatge d’amor i entrega total en totes les monges que a dia d’avui continuen les seves passes.

Davant la bona experiència que hem viscut, i tenint la sensació que marxem amb el cor ben ple i les piles carregades, us volem convidar a que tasteu una mica d'aquest camí, si és que podeu trobar la manera. Pot ser interessant venir en grup, però també es pot venir sol o sola sense problemes. Com sempre se sol dir, a l'Índia trobes el que necessites. En part, cada dia és una aventura (gens avorrida!) i alhora també plena de sorpreses, imatges, gestos, ... que sense voler t'arriben dins i et transformen una mica cada dia.

Si voleu més informació podeu visitar el web de la mare Teresa, cercar d'altres testimonis de voluntaris o contactar amb nosaltres. Calcuta us està esperant!