Passejant per sobre dels núvols (Sikkim/Pelling)

Diana a les 6 per sortir a les 7. Esperem a la parada... i el taxi no surt fins que s'omple, o sigui les 10 del matí. Ens prenem un esmorzar local al lower market per fer temps i mentre veure com fan els 'momos' i les cuques es passegen per les parets del local... aiiiii..!!

Sortim de Darjeeling cap a la frontera de Sikkim, el tot terreny compartit (per 12 ocupants, en 9 places!) amb el que anàvem ha començat a descendre per sinuoses carreteres i camins, plens per tot arreu de plantacions de tè, on algunes dones collien a mà els brots més tendres i els dipositaven en pesats cistells de vímet que duien penjats a l’esquena. També conreu d'arròs en petites terrasses que els pagesos treballen amb bous.

Un cop acabat el descens, hem creuat l’amplíssima llera del riu per diversos ponts penjants, que salvaven un cabalós riu. Els pendents de les pistes forestals eren enormes, tant de baixada com de pujada. El verd camí cap als Himalàies semblava com entrar als Pirineus feréstecs, cada vegada més aïllats, amb poblets més petits i muntanyes més altes.

Finalment arribem a Pelling (west Sikkim) amb el permís especial per entrar a Sikkim. Es tracta d’un carrer serpentejant, sinuós, i plagat d’hotels, lodges, guest houses... Ens quedem al primer que ens recomana la Lonely Planet, a la part de dalt del poble. Una habitació humida, però amb vistes a les grans muntanyes, tapades per espessos núvols i boira. Ens demana 750 rupies per l’habitació i l’aconseguim per 350 (ja hem après a regatejar!). Hi ha molts hotels però cap turista en temporada baixa. Tant és així, que entrem en un bar a fer un tè i no ens fan ni cas. Canviem al bar del costat, i els interrompem la partida de cartes... ups! Va ser divertit demanar un ganivet per tallar el ‘cake’ i que ens portin el ganivet de matar la gallina (encara amb sang!), i demanem tovallons i ens porten paper de diari. Li expliquem com són els tovallons i ens porten papers blancs arrencats d’una llibreta... my God! També se’n riuen quan demanem paper de vàter als hotels... change your mind my friend, you’re in India!

Amb la sensació d’estar al mes de febrer a la pineda de Salou, o en una Vall d’Aran desèrtica, la guia ens diu que els hotels, a l’hora de sopar, són punt de trobada de turistes. Més que res, perquè els taxis que van d’un poble a un altre es paguen a preu fix i tothom intenta compartir. Tenim sort! Anem a sopar unes sopes sikkimeses a l’hotel Garuda per entrar en calor, on hi ha els dos únics turistes del poble: la Noriko (japonesa) i en Tenzin (de Buthan). Tant ells com nosaltres estem encantats d’haver-nos trobat i el nostre destí l’endemà és el mateix: Yuksom! (poble des d’on comencen les travessies al Kangchendzonga 8850m).

Ens acomiadem fins l’endemà i anem cap a l’hotel. Comença a ploure... i no para en tota la nit. A les 9, ja de negre nit, se’n va el llum. Així que ben aviat, en mig del ‘diluvi universal', anem a fer nones!