Volem fer una entrada especial per explicar el que hem viscut fins ara amb les missioneres de la caritat. Penseu que són persones d’una fortalesa grandíssima i que, parlant amb algunes d’elles, ens han transmès una pau i amor excepcionals. Hem vist la feina que fan a Pren Dam (llar d’adults amb problemes mentals), a Daya Dan (llar d’adolescents amb problemes físics i mentals) i a Shishu Bavan (llar d’infants).
Penseu que una de les premisses de la Mare Teresa
A Daya Dan hem estat treballant durant cinc dies. La feina és molt variada: des de rentar roba a mà de llits, bolquers, roba dels nens, estendre-la, plegar-la,... fins estar fent estimulació (cantant, movent-los, jugant, ...), donant menjars, posant-los a dormir, etc. Hem compartit les feines amb un grup de voluntaris coreans incansables i que treballen el doble que els ‘spanish’. Tots nosaltres allargàvem la pausa del tè, xerràvem, ens explicàvem anècdotes o ens preníem el nostre temps per fer la feina... ens han donat una bona lliçó. Què pencaires!
El que podem dir de Daya Dan és que és molt dur i poc agraït dedicar-se a aquests nens, tractar-los amb esperança i deixar de banda el pensament de què serà d’ells. També és aquesta la gràcia i el gran acte d’amor. Penseu que hi ha lesions cerebrals que fan que un no sàpiga empassar, i només el menjar és un suplici per al nen. També origina grans malformacions i discapacitats que són immenses barreres de comunicació amb el seu entorn, o que t’obliga a buscar diferents vies de comunicació o interpretar diferent un crit, una rabieta, una mirada perduda...
Dues de les tardes a Calcuta hem pogut anar a Shishu Bavan, a l’orfenat i llar d’infants. Una d’elles va ser per portar tota la roba, sabates, joguines que portàvem de Barcelona i que alguns de vosaltres ens havíeu donat. Podeu veure a les fotos que varen estar molt contentes. Ens havien dit que era impossible fer fotos, però ho vam aconseguir! Els hi vam explicar que els uniformes eren de l’escola de l’Ivan i la Marta (Lestonnac) i que l’altra roba era d’amics nostres. Moltes gràcies a tots! Va ser bonic veure amb quina il.lusió obrien la maleta. També els guants de làtex els faran molt servei. També foto amb col·laborador inclòs!
A Shishu Bavan vam viure un moment màgic. Ens van deixar visitar l’orfenat i vam poder estar amb els nens de 2 i 3 anys jugant una estona. Tenen moltes sales i fins i tot una petita sala amb taules on una mestra estava fent repàs a un petit grup de nens. Ens va sorprendre la gran quantitat de nens i nenes que porten ulleres. Una estona després, Sister Immaculata ens va venir a buscar per pujar al segon pis on hi ha els bebès i no s’admeten voluntaris. Tot l’orfenat és preciós, però el dels nounats és un racó meravellós. No només visualment, sinó per l’energia que vam captar i que ens va emocionar. Tots els nounats estan a una sala guarnida amb molts detalls a les parets i al sostre, un lloc impol·lut, sagrat, i al bell mig de la sala una dotzena de cabassos de vímet blanc on sobresortien els llençols de colors. No vam poder creuar el llindar de la porta per prudència i perquè els bebès estan molt febles, però tot just a la porta, hi havia una cuidadora amb un nen en braços que havien abandonat aquell mateix matí i només comptava amb tres dies de vida. Era preciós! L’havien abandonat per tenir el llavi leporí. Se’ns va posar la pell de gallina, ens vam emocionar, ... va ser com tenir a tocar allò tan desitjat, tan fàcil i tan difícil. En girar-nos, sortint de l’habitació, vam tenir el segon impacte. Hi havia una nena molt petita físicament de quatre mesos d’edat. Patia dues malalties greus. S’estava morint. Les monges l’estimaven en extrem, li havien fet un altar i comptava amb una cuidadora les 24h. Vam poder entendre l’amor que els despertava cadascun d’aquells nens, i com de sagrats els consideraven, amb esperança o sense, els hi donaven tot l’amor incondicional. Que Déu us beneeixi.
Vam marxar d’allà ben estovats, contents, remoguts, impactats... caminant sense rumb, amb unes quantes hores per davant abans d’agafar el tren cap a Daarjeling. Tan de bo a l’estació poguéssim agafar un tren amb destí a la nostra missió: podria ser qualsevol dels orfenats del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada