Dijous es el dia de descans dels voluntaris. Les monges dediquen tot el dia a l'oració. Aquest dia s'organitza una excursió a la leproseria però no hi vam ser a temps d'apuntar-nos. Les places es van acabar el mateix dia que van penjar la llista! Us ho podeu imaginar?? Esperem arribar a temps per una altra setmana!
Ens prenem el dia lliure i el comencem bastant tranquils, o sigui recuperant hores de son. Agafem un taxi que ens porta cap a Babu Ghat (el moll), el Mercat de les Flors, i com que no para de ploure, decidim anar a visitar la casa de R. Tagore, escriptor, poeta i filòsof indi.
Rabindanath Tagore era d'una família benestant de Calcuta, es coneix la seva vida com un camí cap a la saviesa humanitzadora, un pont entre cultures, i cap a una vida materialment senzilla. Segons la guia del museu, va ser un filòsof humanista molt important i de pensament molt innovador. Vam veure fotos seves amb Gandhi, Einstein, Hellen Keller, etc. Es va casar als 22 anys amb una noia de 9, que va morir només amb 29 anys i el mateix any que van morir dos dels seus 5 fills. Potser per això va escriure molt sobre la mort i la vida. Tambe va innovar en l'ensenyament, va crear una escola d'art i va fundar la seva universitat, a la qual va destinar el seu premi Nobel.
Algunes de les seves cites cèlebres:
El bosc seria molt trist si nomes cantessin els ocells que millor ho fan.
Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
Las palabras van al corazón, cuando han salido del corazón.
Cada criatura, al nacer, nos trae el mensaje de que Dios todavía no pierde la esperanza en los hombres.
Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera.
El hombre en su esencia no debe ser esclavo, ni de sí mismo, ni de los otros, sino un amante. Su único fin está en el amor.
La vida es la constante sorpresa de saber que existo.
La poesía es el eco de la melodía del universo en el corazón de los humanos.
Llevo dentro de mí mismo un peso agobiante: el peso de las riquezas que no he dado a los demás.
Rabindranath Tagore (Calcuta, Raj britànic, 1861 - íd. 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913.[1] Un Pirali Brahmin[2][3][4][5] de Calcuta, Tagore escrivia poemes des dels vuit anys.[6] Amb setze, publicà la seva primera obra poètica substancial sota el pseudònim Bhanushingho ("Lleó Sol")[7] i escrigué la seva primera història curta i drames l'any 1877. Tagore denunciava el Raj Britànic i donava suport a la independència de l'Índia.
Tagore, també conegut com a Gurudev, va revolucionar la literatura bengalí amb obres com per exemple La llar i el món i Gitanjali. Va enriquir l'art bengalí amb multitud de poemes, històries curtes, cartes, assaigs i pintures. Tagore va ser també un savi i reformador cultural que va modernitzar l'art del seu poble desafiant les severes crítiques que fins aleshores el vinculaven a unes formes classicistes. Dues de les seves cançons són ara els himnes nacionals de Bangladesh i l'Índia: Amar Shona Bangla i Jana Gana Mana.
Ens prenem el dia lliure i el comencem bastant tranquils, o sigui recuperant hores de son. Agafem un taxi que ens porta cap a Babu Ghat (el moll), el Mercat de les Flors, i com que no para de ploure, decidim anar a visitar la casa de R. Tagore, escriptor, poeta i filòsof indi.
Rabindanath Tagore era d'una família benestant de Calcuta, es coneix la seva vida com un camí cap a la saviesa humanitzadora, un pont entre cultures, i cap a una vida materialment senzilla. Segons la guia del museu, va ser un filòsof humanista molt important i de pensament molt innovador. Vam veure fotos seves amb Gandhi, Einstein, Hellen Keller, etc. Es va casar als 22 anys amb una noia de 9, que va morir només amb 29 anys i el mateix any que van morir dos dels seus 5 fills. Potser per això va escriure molt sobre la mort i la vida. Tambe va innovar en l'ensenyament, va crear una escola d'art i va fundar la seva universitat, a la qual va destinar el seu premi Nobel. 
Algunes de les seves cites cèlebres:
El bosc seria molt trist si nomes cantessin els ocells que millor ho fan.
Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
Las palabras van al corazón, cuando han salido del corazón.
Cada criatura, al nacer, nos trae el mensaje de que Dios todavía no pierde la esperanza en los hombres.
Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera.
El hombre en su esencia no debe ser esclavo, ni de sí mismo, ni de los otros, sino un amante. Su único fin está en el amor.
La vida es la constante sorpresa de saber que existo.
La poesía es el eco de la melodía del universo en el corazón de los humanos.
Llevo dentro de mí mismo un peso agobiante: el peso de las riquezas que no he dado a los demás.
Rabindranath Tagore (Calcuta, Raj britànic, 1861 - íd. 1941) fou un escriptor, poeta, compositor i filòsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913.[1] Un Pirali Brahmin[2][3][4][5] de Calcuta, Tagore escrivia poemes des dels vuit anys.[6] Amb setze, publicà la seva primera obra poètica substancial sota el pseudònim Bhanushingho ("Lleó Sol")[7] i escrigué la seva primera història curta i drames l'any 1877. Tagore denunciava el Raj Britànic i donava suport a la independència de l'Índia.
Tagore, també conegut com a Gurudev, va revolucionar la literatura bengalí amb obres com per exemple La llar i el món i Gitanjali. Va enriquir l'art bengalí amb multitud de poemes, històries curtes, cartes, assaigs i pintures. Tagore va ser també un savi i reformador cultural que va modernitzar l'art del seu poble desafiant les severes crítiques que fins aleshores el vinculaven a unes formes classicistes. Dues de les seves cançons són ara els himnes nacionals de Bangladesh i l'Índia: Amar Shona Bangla i Jana Gana Mana.
Hola estimats amics, que bona gent que sou.
ResponEliminaUs envio energia.
Petons.
Montse Giol.
M'encanta llegir-vos!!
ResponEliminaGràcies per compartir la vostra estada a l'Índia.
Sou fantàstics!
Una abraçada plena de Llum.
Carme