Ja estem a punt de deixar Varanasi (Benares), i el seu riu sagrat,
Ganga (el Ganges). La veritat es que, com diu la Monica, no deixa
indiferent a ningu, el fet de passar per aqui: hem vist la vida i la
mort, molt d'aprop, des del cos inflat flotant d'un "home sant hindu",
que no li ha calgut que el cremin, fins a pires de llenya cremant 24
hores al dia amb cosos humans dins (dels quals, de tant en tant, sortia
una cama, o un peu,...) o un nen petit que, enlloc de ser cremat, era
directament llensat al mig del riu per la familia (com fant amb els
homes sants).
I la vida: un petit bufal acabat de neixer en
ple carrer, amb la placenta encara penjant, buscant instintivament la
mamella materna, i sa mare tambe instintivament amenasant d'arremetre a
qualsevol intrus que s'atanses a son fill.
Com tambe son
signes de vida dos ocells (cria i mare) que han volat fins la barca on
passejavem tots dos, i que havent volat l'adult, ha quedat la cria
(segurament feia el primer vol de prova des del niu, doncs ja no ha
tornat a provar el vol) i ens ha acompanyat una hora amb la barca,
mentres deixava que l'acaronessim.
Diuen que la gent hindu ve a
morir a Varanasi, per estalviar-se mes reencarnacions, i si que es cert
que la vida es molt dura en aquests carrers (tant com a qualsevol
carrer de Kolkata o Mumbai), pero tambe hi ha una forsa vital que
impregna tot l'aire que es respira (quantitat de nens per tot arreu amb
brillants ulls i blanquissims somriures, families que tiren endavant amb
forsa tot i apilonar-se en reduits espais, gent que camina amb dignitat
enmig de clavegueram a la vista o esquivant les abundants femtes de
vaques, cabres, gossos, gallines,... i deixalles plenissimes de
mosques!), etc.
Ahir a la nit, quan tornavem cap a l'hotel,
vam poder atansar-nos a l'esfors sobre-huma i a la dignitat del treball
de la gent d'aquest gran pais: vam voler agafar un "auto-ricshaw" o
"tuc-tuc" (tricicle motoritzat), i quan ens atansavem a la parada, a les
11.30pm, ens pregunta amb gran amabilitat, des del fons del cor, amb
lleugera insistencia, un conductor de ricshaw (bicicleta amb petit carro
arrossegat), que si li deixavem que ens portes. Ho deia d'una manera
que es feia dificil rebutjar-lo. Quan li vam preguntar quan costaria,
ens respon... "pagueu-me el que vulgueu"! Ens explica que te dona i 2
fills, als quals ja no veura aquesta nit de tard que es, mentres procura
una ultima carrera amb clients. Li diem que si..., que ens porti, tot i
la impressio i el rebuig al sobre-esfors i la explotacio humana que ens
semblava aquest mitja de transport (tot i no ser tant denigrant com
els "human horses" o "cavalls humans" de Kolkata, que porta una persona
arrossegant una petita carrossa de cavall, moltes vegades caminant
descalsos). A mig cami va comensar a ploure, i ens deia que si voliem
tapar-nos amb el sostre retractil plegat, que nomes es pels passatgers, a
lo que li responem que no cal, doncs preferim mullar-nos igual que ell.
Per fi arribem. Quin esfors tant gran veiem que ha fet, doncs el seu
vehicle esta molt destartalat, i en alguns moments ha hagut de posar-se
de peu damunt dels pedals per mantenir el ritme, esquivant autobusos,
cotxes, motos, furgonetes, persones, animals,... En total hem fet menys
de 2 km, i s'ens encongeix el cor quan diu que sol fer mes de 60 km al
dia (amb la "cafetera" de vehicle que li toca treballar)... Li donem el
que creiem que val el seu esfors (el doble del que ens han dit que es
paga a algu tant pencaire com aquest home) i li diem si vol uns
"noodles" (fideus xinesos) recent empaquetats que voliem guardar per
esmorsar l'endema, a lo que ens respon que li portara a la seva dona i
fills, quan torni a casa. I enmig de la nit li diem adeu, quan tot just
acomiadant-nos d'ell, cap a mitjanit, pensant que podria tornar a casa,
se li atansa un enorme senyor demanant-li si li pot portar...; la
tornada a casa i retrobar-se amb la dona i fills haura d'esperar...
Diem
adeu a aquesta ciutat, banyada pel riu sagrat, on centenars de persones
baixen els esgraons de la riba (els Ghats) per remullar-se i fer
rituals de purificacio, on els hindus han de vindre, almenys un cop a la
vida, i on la vida i la mort de tant a prop com estant, van agafades de
la ma, entre temples carrers i aigues sagrades.
Namaste Varanasi! Namascar! (vol dir hola o adeu)
Petons a tots, i fins aviat!!!!
