Bon dia i bones vistes! Mireu quin
espectacle per començar el dia! Es fa una finestra entre els núvols i podem
veure el massís del Kangchendzonga! (Pics de més de 8000 metres davant dels
nostres ulls...).
Ens disposem a anar passejant fins
el monestir més proper de Pelling (Pemayangste) abans d’esmorzar. Val la pena!
Divertit és que ens cobren l’entrada i hem de buscar nosaltres qui té la clau.
De passada, un guia improvisat ens porta pels diferents pisos. El recinte és
ple de nens que pugen d’una escola a fer classe de religió al monestir, ens
comenten que cada dia. Aquí la religió majoritària és el budisme i parlen
nepalí. Els habitants de Sikkim són gent molt amable, segons ens expliquen,
sempre intenten fer el bé i mai roben ni fan coses que després es puguin
penedir, doncs creuen en la reencarnació i això els passaria factura en altres
vides. La veritat és que aquí sentim una pau i tranquil·litat especials, que es
transmet a través dels ulls de les persones.
Fetes les maletes, ja estem en
ruta cap a Yuksom. Triguem dues hores en aconseguir un taxi i acordar el preu.
De fet, la negociació del preu és una forma de relacionar-se, i amb una certa
alegria fins i tot es fan amics. En Pucar, de 13 anys, va ser qui ens va
aconseguir el taxi! Yuksom és un petit poblet rural molt tradicional d’un sol
carrer i ple de botiguetes de fusta, uns quants hotels petits, la seva
cooperativa i molt tranquil. El temps es relativitza en aquests llocs quan ets
tan a prop de la natura. T’hi pots estar un dia com un mes sencer...
El paisatge verdíssim és farcit de
fonts i aigua que brolla per tot arreu. Veiem les cascades que baixen de la
glacera, ens refresquem i fem unes quantes fotos. La natura també és exuberant!
Un cop a Yuksom, aconseguim
allotjament, mengem a l’únic restaurant o taverna del poble i anem d’excursió
cap als dos monestirs que hi ha a prop del poble. En Tenzin és sherpa, ... així
que, com que el camí és ben marcat, els deixem que vagin al seu ritme.
Nosaltres ens quedem a fer un últim te i fer una mica més de tertúlia.
En arribar al poble, els tres
gossos continuen amb nosaltres. S’aturen a la porta de l’hotel fins que un dels
botiguers del costat els fa fora... Prenem una dutxa anti-sangoneres i baixem a
sopar amb en Tenzin i la Norico. El
Després de 6 hores de carretera i
agafar dos jeeps-taxi plens fins la bandera, arribem a Gangtok, capital de
Sikkim. Només ens queda un dia per tornar cap a Calcuta amb bones reserves
d’aire pur de les muntanyes.
Els noms dels sikkimesos d’aquests
petits pobles tenen tots un significat i el perquè. Ens diuen el nom i el que
significa (sol i lluna, germà petit, il·luminació i cor, ...) i n’estan
orgullosos.
En el camí cap als monestirs se’ns
afegeixen els gossos del poble, quins regal i quina bona companyia! També
trobem alguns nens que venen de l’escola i d’altres de famílies més humils i
nens sense escolaritzar.
El camí cap al segon monestir és
per un camí empedrat i recobert de vegetació i d’aigua que baixa de les
muntanyes. La nostra sorpresa, és que és ple de sangoneres! Primer se’ns
enganxen a les mans unes de petites, estona després, comprovem que sota el
pantaló en portem unes quantes de grans xuclant-nos la sang.
Eeeeeeeeeeecssssss!! No només nosaltres, sinó que els tres gossos en tenen les
potes plenes ja que el camí n’és ple. Pobrets! El camí és preciós, empedrat i
un tant relliscós. El monestir és dalt de la muntanya i cada dia els monjos
pugen i baixen per ell, no només ells (grans i petits), sinó els
avituallaments. Dubti és el monestir més antic (s.XVII) de tot Sikkim,
construït per un dels tres Lames que va coronar al primer rei. Meditem uns
minuts, però pensant en la baixada i les ferides que portem tots plegats, fem
via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada